La batalla legal pels drets de Tetris és un auténtic garbuig de drets no cedits, royaltis no pagats i contractes no firmats, així com de subllicències per igual drets a diferents companyies i demandes creuades. Però això no fa més que certificar una cosa: ja desde bon començamnet el potencial de Tetris no va passar desapercebut i la lluita per fer-se amb ell, com veureu, va ser ferotge.
L'any 1986, Robert Stein de la productora Andromeda descobreix les versions pirates que programadors Hungaresos havien fet de Tetris per a Apple II i C64, i rápidament intenta aconseguir un contracte amb els russos, però no en van ser pas gaire receptius. Això va propiciar que Stein intentés apropiarse del joc afirmant que la seva autoria era dels programadors hungaresos. Mentrestant, però, va vendre drets per a versions domèstiques a Spectrum Holobyte (USA) que comercialitzarà versions per IBM PC, i Mirrorsoft a UK.
L'any 87 les versions per a Amiga i AtariST comencen a desfermar tota una passio Tetris, però Stein encara no ha aconseguit cap mena de drets. Finalment sí que firma un contracte, per a "...sistemes domèstics", o sigui, ordinadors personals tal i com ho entenien els russos. Són les cosoles "sistemes domèstics"? Aquesta ressenya serà molt important en els subsegüents litigis pels drets.
La cosa es calenta el 1988. Els plans de robar l'autoria de Tetris es desfan quant algunes televisions segueixen el rastre del famós joc fins al propi Pajitnov ( que fins aleshores vivia aïllat de tot) a l'Academia de les Ciències russa. Això fa necessari que Stein obtingui de debó tots els drets de Tetris del seus propietaris autèntics.
Mentrestant, Mirrorsoft i Spectrum Holobyte subllicencien els seus drets per a versions domèstiques, entenent-les com "Ordinadors o Home Computers" i "Consoles" a Atari als USA i Japó, i BPS al Japó. Per tant, BPS i Atari ( desde la subsidiraia TENGEN) es troben realitzant versions per a NES del Tetris al Japó ( i Nintendo cobrant drets desde ambdós bandols!).
Mirrorsoft i Spectrum Holobyte es demanden mutuament, però el propietari de totes dues, Robert Maxwell, fa costat a la Americana Mirrorsoft, per tant BPS perd els drets per a versions de consola al Japó ( però reté els de Ordinadors personals), que haurà de negociar, i ho fa, amb TENGEN ( Atari).
Desde Nintendo of America es prepara la campanya de llançament de GameBoy, i el seu president té molt clara una cosa: Tetris ha de ser per a GameBoy. Com que els drest encara no estan concedits per a portàtils, es serveixen del president de BPS, Henk Rogers, perquè negocii amb Stein (Andromeda). Però aquest no els té i va donant llargues. Finalment Rogers decideix negociar directament amb els russos ( que han creat la empresa estatal ELORG per negociar drest digitals) els seus drets. Robert Maxwell, propietari de Spectrum Holobyte i Mirrorsoft, decideix enviar el seu fill a parlar amb ELROG per aclarir qui te drets legals sobre el cas, i STAIN, que ha vist el potencial d'obtenir els drets sobre portàtils, marxa cap a Moscú per fer-se amb ells. El problema: ARRIVEN TOTS EL MATEIX DIA!!
Rogers, en nom de Nintendo, és el primer en arribar i impressiona als russos. Obté els drets per a portàtils i al finalitzar la reunió, ensenya el cartuig de NES que la seva companyia, BPS, realitza per a la NES al japó ( a Amèrica, TENGEN encara no ha llançat la seva versió). Això enfada al president de ELORG que MAI havia venut drets per a consoles ( el contracte original era per a versions domèstiques). Rogers paga una xifra en royaltis pel jocs de NES venuts al japó i es queda amb la idea que els drets per consoles s'han venut il·legalment i que encara poden estar disponibles.
Stein arriba després i es troba amb que amb prou feines no ha facturat els drets cedits en el seu contracte. El president de ELORG li obliga a renegociar el contracte que sense adonar-se Stein conté una diferents definició de "sistema domèstic" com a : "...un sistema compost de CPU, teclat, disketera, monitor i sistema operatiu". Quant un cop signats, Stein se n'adona, retorna a ELORG i després d'una tensa situació aconsegueix els els drets per a recreativa.
Per últim, Maxwell arriba a Elorg i es troba amb un cartuig de NES amb el nom de Mirrorsoft, llicenciat a PBS al Japó, cosa que ell no sabia. Per tant declara que el cartuig és una versió pirata i que mai a llicenciat drets ( fals, malgrat ell no ho sap), lo que encara deixa més clar per al directiu de ELORG que els drets per consoles no están concedits. Maxwell marxarà sense cap dret excepte el de poder litigar pels de consola quant es concedeixin. Un parell de dies després Stein, en nom de Nintendo fa una oferta tal que ni tant sols Maxwell realitza una contraoferta. Els drets van, docns a Nintendo.
Ens trobem ja a 1989 i Tengen( Atair) és a punt de llançar la seva campanya per a Tetris versió NES quant arriben les noticies dels drets cedits a Nintendo per al mercat americà junt amb una ordre judicial per deixar de fabricar-lo. Atari, però, tira endavant i decideix lluitar als tribunals. Però la llarga batalla legal no ho és tant, i a mercé d'un judici sumari ( el jutge decideix sense necessitat de judici quant veu que la causa és tant clara qu eno hi ha res a debatre), 3 mesos després del seu llançament Tengen ha de retirar el seu Tetris del mercat per tal que aparegui, per a sorpresa dels jugadors, el Tetris de Nintendo.
El final, però, no va arribar definitivament fins que el 1993 Atari perdés la última apel·lació.
Actualment, però, i desde 1996, els drets han passat al seu creador original, Pajitnov, que junt amb Henk Rogers fundaren la empresa The Teris Company, per gestionar les llicències d'aquest joc.
